3 dilemes
Dilemes ètics per debatre a classe
No hi ha respostes fàcils. Aquests dilemes són per debatre en grup: escenari, opcions
i preguntes obertes que acaben sempre amb una conclusió humanista.
🚗
El cotxe autònom — Qui es sacrifica?
Un cotxe autònom circula per una carretera. De sobte, 5 persones travessen per un lloc no permès. El cotxe té dues opcions.
A Atropellar les 5 persones imprudents.
B Desviar-se i xocar contra un mur, matant el conductor (1 persona innocent).
Preguntes per al debat
- Què hauria de fer el cotxe? Per què?
- Qui és responsable de la decisió: el fabricant, el propietari, el programador?
- És acceptable que una màquina decideixi qui viu i qui mor?
- Compraries un cotxe programat per sacrificar-te per salvar més gent?
- I si les 5 persones fossin nens i el conductor un ancià? Canvia la decisió?
Conclusió humanista. No hi ha resposta perfecta. El que és clar: la responsabilitat mai és de la màquina. Els humans han de decidir com programar aquests dilemes i assumir-ne les conseqüències. La transparència és clau.
🏥
IA en medicina — Diagnòstic automàtic
Un hospital usa una IA per diagnosticar càncer a partir de radiografies. Té un 95% de precisió (millor que molts metges). Però un dia falla i no detecta un tumor. El pacient mor.
A L'hospital és el responsable.
B El metge que va confiar en la IA.
C L'empresa que va crear la IA.
Preguntes per al debat
- Qui és responsable: l'hospital, el metge o l'empresa?
- Hauria de ser obligatori que un metge humà revisi sempre els diagnòstics?
- Si la IA és més precisa que els humans (95% vs 85%), és acceptable que de vegades falli?
- Confiaries en un diagnòstic 100% automàtic sense opinió humana?
Conclusió humanista. La IA pot assistir, però no substituir el criteri mèdic. El metge ha de ser sempre el responsable final. La IA és una eina, com un microscopi. El diagnòstic l'ha de fer (i signar) un humà.
📱
Privacitat vs Personalització
Una app et demana accés a ubicació, contactes, fotos, historial de cerques i dades de salut. A canvi, et dona recomanacions ultra-personalitzades.
A Acceptar: experiència súper personalitzada, però l'empresa ho sap tot de tu.
B Rebutjar: mantens la privacitat, però l'app és menys útil.
Preguntes per al debat
- Quines dades estàs disposat a compartir? On poses el límit?
- Si les dades són «anònimes», és acceptable?
- És just que empreses venguin les teves dades a tercers?
- Qui és responsable de protegir les teves dades: tu, l'empresa o el govern?
Conclusió humanista. Les dades són teves. Has de tenir control total sobre què comparteixes i amb qui. Les empreses han de ser transparents i has de poder revocar el consentiment en qualsevol moment. La comoditat no justifica perdre la privacitat.